El panorama immobiliari a Catalunya és de cabdal importància per a la resta d’Espanya. Barcelona, al costat de Madrid, suposa el major focus de residents del país i són les zones on el lloguer d’un pis o una habitació és més car. Cal no oblidar que també es tracta de les zones on els salaris són més elevats i on hi ha major oferta d’ocupació. En qualsevol cas, el Tribunal Constitucional d’Espanya ha anul·lat la major part de la llei catalana de limitació de lloguers.
Aquesta mesura afectava fins ara fins a 61 ciutats i pobles de Catalunya i estava en vigor des de setembre de 2020, però els jutges han decidit que s’extralimita en les competències de Catalunya i s’ha modificat en acord. La decisió del Tribunal Constitucional d’Espanya va arribar la setmana passada i el resultat ha estat que la gran majoria de la llei catalana de limitació de lloguers quedarà, a partir d’ara severament limitada.
L’objectiu principal del tribunal que ha revocat aquesta llei pretén limitar els preus dels lloguers en algunes zones del territori. Això es deu al fet que és l’Estat qui fixa les normes contractuals obligatòries, com han deixat veure les xarxes del govern català en un comunicat. Això significa, segons els magistrats, que Catalunya s’ha extralimitat en les seves competències en matèria d’habitatge.
Aquesta decisió es va prendre just després que el Partit Popular, de tendència obertament conservadora, recorregués el projecte de llei davant l’administració judicial espanyola de major envergadura.
Abans d’això, la llei ja estava sent revisada pel Govern espanyol, ja que al juny de 2021 va confirmar que impugnaria el projecte de llei per considerar-lo inconstitucional. En aquest moment, era la tercera llei catalana que el gabinet de Pedro Sánchez portava al Tribunal Constitucional.
El funcionament de la llei de limitació de lloguers
Abans de res, és important saber com funciona la limitació dels lloguers que ha afectat 61 ciutats i pobles amb més de 20.000 habitants i amb complexos escenaris del mercat l’habitatge. Això incloïa les principals ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Aquests 61 municipis havien vist augmentar el preu mitjà dels lloguers en un mínim del 20% entre 2014 i 2019.
En aquestes zones en les quals escasseja l’habitatge assequible, la llei dictava que els lloguers havien d’estar determinats per l’Índex de Preus Mitjans de l’Agència Catalana de l’Habitatge. La informació rellevant sobre la grandària i l’any de construcció dels edificis pot consultar-se de manera en línia en la pàgina web del cadastre espanyol. En l’enllaç que et proporcionem podràs veure com es comparen els preus dels lloguers amb els d’altres municipis de la zona.
Les mesures que afecten el sector immobiliari sempre han estat especialment polèmiques en la comunitat catalana a causa de la importància de la zona i al preu dels seus lloguers. Com a resposta immediata, diferents col·lectius s’han manifestat a favor o en contra d’aquesta mena de mesura a través de la xarxes o declaracions a la premsa. Com és lògic, el mercat de l’habitatge ens afecta a tots i aquest tipus de lleis solen despertar molts debats en les zones a les quals se’ls aplica.
Com van reaccionar el sindicat de l’habitatge i les forces polítiques sobre aquest tema?
Aquesta notícia no va tenir un bon acolliment per part dels activistes de l’habitatge que asseguren que els preus baixen i els contractes van augmentar en 2021 després de l’entrada en vigor de la llei. El representant del sindicat de l’habitatge, Enric *Aragonès, va comunicar que al setembre de 2020 es va considerar aquesta mesura com una victòria històrica, com un pas endavant. Ara, el membre del sindicat, després de conèixer-se la notícia, diu que és el moment que el govern català doni suport a l’acord que es va pactar anteriorment. També va assenyalar que s’en aquests temps s’han signat més contractes que mai i ha mostrat el seu desacord de manera pública a través de les xarxes socials.
Des d’un altre punt de vista dins del sindicat de l’habitatge, l’activista Carme Alcaraz també s’ha manifestat. La companya d’Enric va sol·licitar que les famílies es quedin a les seves cases i continuïn pagant el lloguer, en lloc de marxar-se de manera silenciosa i posa l’accent que aquest és el camí a seguir.
Aquesta decisió també ha mobilitzat a quatre forces polítiques com el partit independentista de la coalició de govern Esquerra Republicana (ERC). A més d’ells, també han reaccionat els socis de coalició menors Junts, la força anticapitalista CUP i En Comú Podem ECP.
Des de l’Esquerra Republicana opinen que la llei ha servit per a evitar l’especulació i l’augment injustificat dels preus, com va donar a conèixer la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, referint-se a la legislació com a pionera.
Com sol passar amb aquesta mena de situacions, hi ha sectors que es veuen beneficiats i altres que salin perjudicats, però l’important és que sigui una mesura positiva per al major número de gent possible.