Aquesta obra ha estat dirigida per Neus Ballús i també ha estat guardonada, entre altres premis, amb el de Millor Director i el de Millor Actor. Catalunya ha tornat a celebrar una gran nit amb un cel ple d’estrelles, però també en la catifa vermella del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). En aquesta 14a edició dels Premis Gaudí va destacar la cineasta catalana Neus Ballús amb la seva pel·lícula “Sis dies corrents”.
La pel·lícula de Ballús va ser nomenada Millor Pel·lícula Catalana en la passada cerimònia que va tenir lloc a la nit a la sala oval del MNAC. A més de veure’s premiada la pel·lícula, com ja hem comentat, la cineasta també va rebre el premi al millor director i l’actor principal també va veure reconegut el seu treball.
Neus Ballús va comparèixer en recollir el trofeu assenyalant que la pel·lícula havia canviat la vida de molta gent, inclosa la seva. També va assenyalar que els directors tenen moltes idees al cap, però a vegades no saben com portar-les a la realitat.
“Sis dies corrents” va ser la gran triomfadora d’aquesta edició, després que el seu actor principal, Mohamed Mellali, rebés el premi que li acredita com a Millor Actor. A més dels majors reconeixements, la pel·lícula també va guanyar el premi al millor actor de repartiment i a la millor edició.
Què són els Premis Gaudí?
Comencem aclarint què són els Premis Gaudí. Es tracta d’una cerimònia cinematogràfica anual a Catalunya que va començar en 2009, a partir dels Premis Barcelona, que daten de 2002. Antoni Gaudí, que dona nom al premi, és una figura d’identitat catalana a nivell internacional. Un arquitecte conegut sobretot pel seu disseny de la inacabada Sagrada Família de Barcelona. En l’esdeveniment hi ha 22 categories de premis, inclosa la de Millor Pel·lícula Catalana, que requereix almenys un 20% de participació catalana en la producció per a poder competir.
Les grans obres de la nit
Sis deu corrents és una comèdia inesperada i brillant. La pel·lícula està protagonitzada per un lampista marroquí anomenat Moha. Conforme avança el llargmetratge, l’espectador segueix la seva vida laboral i com s’enfronta a les excentricitats dels seus clients i companys de treball. Moha té una setmana per a demostrar que pot substituir a Pep, un treballador que es jubilarà, i demostrar a Valero que és el candidat adequat malgrat el seu origen.
L’altra gran guanyadora de la nit va ser “Libertad”, de Clara Roquet, que va ser nomenada millor pel·lícula en llengua no catalana i va rebre el trofeu al millor guió. Com a dada curiosa, la pel·lícula es va estrenar al Regne Unit en el Festival de Cinema Català d’Escòcia. En aquesta història de Roquet es fava de l’amistat entre dos adolescents d’orígens i realitats diferents que passen l’estiu en el litoral de la Costa Brava.
Els premis obtinguts per Neus Ballús i Clara Roquet confirmen la seva llarga relació amb l’Acadèmia del Cinema Català. Ballús va rebre el seu primer Gaudí en 2013 amb el trofeu a la Millor Pel·lícula i a la Millor Direcció, mentre que Roquet va guanyar en 2014 el de Millor Guió per 10.000 km i el de Millor Curtmetratge per “El adiós” un any després.
A més d’aquestes dues pel·lícules triomfadores, en la 14a edició dels Premis Gaudí va haver-hi altres candidatures principals, sent “Las leyes de la frontera”, “El ventre del mar” i “Libertad” les que van rebre el major nombre de nominacions als Premis Gaudí.
Mentre que “Libertad” va rebre quatre premis, “Las leyes de la frontera” va obtenir altres tres. D’altra banda, la pel·lícula dirigida per Agustí Villaronga: “El ventre del mar”, va tenir la mala sort de no rebre cap trofeu malgrat tenir 12 nominacions. L’altra guanyadora va ser “Mediterráneo”, que va rebre quatre premis. Aquesta pel·lícula està basada en l’ONG d’Òscar Camps i Gerard Canals, Open Arms.
Segons va explicar el director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Open Arms no té una posició política, sinó humana, que mereix ser explicada. “Mediterráneo” es va estrenar abans en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, al País Basc.
Barrena va explicar que “Mediterráneo” ha estat una pel·lícula especialment difícil de realitzar, un projecte que ha durat cinc anys i que ha implicat innombrables viatges a Lesbos. També va destacar un temps intens però meravellós amb Open Arms, i visites a camps de refugiats, escoltant les històries de la gent. El director va destacar que, per a ell, la pel·lícula posa les coses en perspectiva.
La invasió d’Ucraïna en els Premis Gaudí
Com en molts altres esdeveniments, durant el lliurament dels premis també va haver-hi moments de suport a Ucraïna pel fet que, durant el mes de febrer passat, el president rus Vladimir Putin va començar a envair el país de l’est d’Europa.
Abans de lliurar un dels premis, l’actriu ucraïnesa Polina Dzhakaieva, va agrair el suport rebut dels assistents a la gala. Va reafirmar que sentia la calor del públic i que sabia que estava enfocat cap al seu país, mediàtica víctima de la guerra. Després també va afegir que podrien destruir les cases, destrossar els ponts i arrabassar vides, però el cinema sempre serà aquí per a lluitar contra la mentida, la bogeria i la set de sang. Els oïdors van aclamar emocionats aquestes paraules.